La història real d’un pagès a Almeria

Cada vegada que obres una de les nostres caixes, també estàs obrint una història. De vegades és rodona com una síndria, altres més torta que un cogombre, però sempre hi ha algú al darrere: mans que sembren, reguen, cullen. Gent que es lleva abans que surti el sol i que, encara que no sempre es vegi, està sostenint el sistema alimentari des de l’arrel.

Avui volem explicar-te una d’aquestes històries. No perquè sigui la més espectacular —tot i que té el seu què—, sinó perquè representa molts agricultors espanyols que viuen el mateix cada dia sense que ningú els escolti.

Quan tries TALKUAL, també tries posar cara a qui cultiva el que menges, a qui lluita per donar valor al que produeix, que no vol llençar ni regalar el que cria amb esforç, i que mereix que la seva feina es reconegui més enllà de l’aspecte d’una fruita o verdura.

Avui volem que coneguis en Juan Miguel, o com el pots trobar a les xarxes,  @agrosuareez. Té 30 anys, però porta tota la vida entre hivernacles a Adra, Almeria, un dels principals pols agrícoles d’Espanya. Lo seu no és una moda ni un rampell d'última hora: és herència, passió i molta, molta terra sota les ungles. Des que va agafar la seva primera finca amb 18 anys, cultiva tota mena d’hortalisses: albergínies, tomàquets, carbassons, cogombres, melons, síndries... Tot i que el seu preferit és el pebrot. 🫑

Encara que no treballem amb ell i el seu producte de manera directa, compartim alguna cosa més profunda: una manera d’entendre el camp, el producte nacional i el valor del que sovint es queda fora sense cap motiu. La seva història ens representa, i per això volem que tu també la coneguis.

A

Així que hem unit forces per donar visibilitat a allò que altres prefereixen amagar: que sí, es rebutja producte per no tenir la mida “correcta”, que sí, hi ha una altra sortida possible, i que sí, els agricultors locals també tenen veu, encara que el mercat s'entesti a ignorar-la.

L’altra cara de l’agricultura

En Juan Miguel no té una gran empresa al darrere ni un gabinet de màrqueting. Té mans encallides, eines sempre a punt (diu que sempre porta una aixada i unes tenalles al cotxe, “per si de cas”😅), i una història com la de molts petits agricultors locals: lluitar contra un mercat que no sempre valora l’esforç que hi ha darrere del producte local i de temporada.

“A Almeria solen comprar tot el gènere, però el paguen molt menys si té algun defecte... I a vegades, directament, ens hem vist en la situació d’haver de llençar o gairebé regalar fruita amb diferències físiques” — assegura en Juan Miguel.

Molts creuen que això ja no passa, però en Juanmi, o qualsevol que hagi vist com l’esforç de mesos es paga a preu de broma —o pitjor encara, es desaprofita— només perquè no compleix amb les exigències estètiques d’un mercat cada cop més desconnectat del camp, no hi estan gens d’acord.

Imperfecte no vol dir en mal estat

Tot i que realment les exigències estètiques de les fruites i verdures resideixen en nosaltres mateixos, ningú s’ha parat mai a explicar-nos la diferència entre una fruita o verdura en mal estat i una d’imperfecta.

És per això que busquem allò conegut: volem aliments amb colors bonics, que brillin, que siguin rectes, sense cicatrius, d’una mida “estàndard”, i les grans superfícies només busquen satisfer aquesta demanda. Sempre hem volgut tot perfecte, hem pensat que això era el verdaderament bo i tot el que sortís d’aquí era dolent. 

Quan en Juanmi va conèixer en Marc i l’Oriol —els fundadors de TALKUAL— van connectar de seguida. Hi havia bona energia, coincidències a fires, converses pendents. Però recentment hem col·laborat directament —i com ell mateix diu, “les ganes hi eren per les dues bandes”.

“Gràcies a la vostra feina, el consumidor està entenent que encara que canviï la forma, el gust continua sent el mateix. I que el producte nacional és la hòstia."

Cultivar, resistir, parlar clar

En Juanmi ho té claríssim:

- L’agricultura almerienca no és com la pinten. Hi ha controls, anàlisis constants, i s’utilitza control biològic abans que químics.

- La seguretat alimentària hi és més present que mai.

- I si algú ho dubta, que se’n vagi un matí amb ell al camp. Sense filtres. Que ho vegi amb els seus propis ulls.

De la seva terra a la teva caixa (i de la seva història, a la teva taula)

Ens fa molta il·lusió poder apropar-te la seva història, i la de tants altres amb qui treballem colze a colze. Els nostres agricultors locals són el pilar de la Tribu TALKUAL. Sense ells no hi hauria caixes, ni històries, ni tomàquets lletjos que tenen gust de glòria. Són qui resisteixen entre la incertesa, les condicions injustes i la invisibilitat del camp.

Gent com en Juanmi, que lluita cada dia per donar valor al que produeix, que no vol llençar ni regalar el que cria amb esforç, i que mereix que la seva feina es reconegui més enllà de l’aspecte d’una fruita o verdura.

I tu? Què hi veus, quan obres una de les nostres caixes? Esperem que una miqueta del cor de gent com en Juanmi. Perquè darrere de cada verdura imperfecta hi ha una història real. I moltes vegades, un pebrot que ha sobreviscut a més coses que tu un dilluns al matí. 😉