La setmana passada alguns de vosaltres vau rebre a les vostres caixes prunes grogues que, segons ens heu dit, estaven espectaculars. Hem de reconèixer que ja ho sabíem, perquè en vam guardar unes quantes a l’oficina i... van durar el que un caramel a la porta d’una escola.

Avui us expliquem d’on van sortir i, sobretot, qui hi ha al darrere 👇🏻

D’enginyer de Barcelona a agricultor a Lleida 👨🏻‍🌾

En Joan fa 25 anys que es dedica al camp, però no sempre ha estat així. Abans era enginyer a Barcelona, i després d’uns anys molt durs, un 31 de desembre de 1999 va decidir que ja n’havia tingut prou.

“Després d’anys pendent del telèfon, d’estrès, d’asfalt... ho vaig entregar tot: el telèfon, les claus del cotxe, les del despatx… No sé si em sentia buit o alliberat, però ho necessitava”, ens explica.

Va marxar a Balaguer (Lleida) i va començar pràcticament de zero. El que tenia clar és que volia viure d’una altra manera. 

📖“La fruita és com un llibre: cada any és una pàgina nova”

Al principi, els pagesos de la zona li donaven mil consells, sobretot sabent que venia de ciutat: “Fes-ho així”, “prova això”, “això t’anirà millor…”. Amb els anys vas aprenent. “Te n’adones quan aquells consells comencen a desaparèixer. I penses: ‘D’acord, sembla que ara ja ho estic fent bé’”, diu en Joan.

Tot i així, hi ha una frase que se li va quedar gravada. Li va dir un pagès gran: "L’agricultura, la fruita, és com un llibre: cada any, una pàgina nova"

I és ben bé així. Perquè cada temporada, cada any, hi ha alguna cosa diferent. En Joan ho resumeix fàcil: avui dia, el repte més gran no és el clima, ni els preus, ni les normes. És aprendre, adaptar-se, provar… sense perdre l’essència.

Després de tants anys, diu que ja no té aquella emoció dels inicis. Però hi ha una cosa que encara l’emociona: la collita. Veure com tot l’esforç dels darrers mesos es converteix, per fi, en fruita. Literalment.🍑

"La fruita bona, molt poca gent la tasta"

En Joan s’obre: moltes vegades, quan recull per a grans cadenes, ho fa fins a 15 dies abans. “Clar, així perd gust, ho perd tot. A vegades fins i tot em fa vergonya.”Fa un parell de setmanes va haver de regalar uns préssecs perquè tenien cicatrius a la pell. Encara no coneixia TALKUAL, així que amb la seva germana en van fer difusió entre amics, veïns, coneguts... I, per sorpresa de ningú, tothom deia que eren els millors préssecs que havien tastat. Clar, “estaven al punt just”, assegura en Joan.

I va ser aleshores quan algú li va parlar de nosaltres. En Joan ens va trucar perquè tenia prunes que estaven boníssimes, al seu punt, però que no podia col·locar als grans magatzems per ferides a la pell. Estava a punt de fer el mateix que amb els préssecs: regalar-les i llençar el que quedés.

Però no va caldre, la nostra resposta va ser immediata. El vam anar a veure, ens va explicar la seva història i ens vam endur les prunes per posar-les a les vostres caixes com més aviat millor. Bé... algunes van caure per l’equip pel camí. No ens jutgeu. 😳

I com molts ens heu dit: són una delícia. (L’equip opina el mateix 😏)

🚜Una revolució amb memòria curta

En Joan va viure molt de prop la revolta pagesa de l’any passat. Per fi, durant un temps, semblava que la gent entenia què hi ha darrere d’un préssec o una pruna. Però la indignació va durar poc.

🗨️ “Se’ns oblida molt ràpid. Després veus com la gent es queixa que si la fruita és cara, que si és petita, que si no és perfecta... Ningú es pregunta per què totes les pomes del supermercat tenen la mateixa mida, com si els arbres fessin copy-paste.”

En Joan ho té clar: “El consumidor té més poder del que es pensa. Tots mengem amb els ulls. Però valoro moltíssim qui s’atura a pensar.”

A qui mengeu fruita o verdura de TALKUAL…

En Joan no dubta a dir-ho: "Als consumidors de TALKUAL els diria que estan fent alguna cosa bona. Que mengen fruita i verdura molt bona. I que poden estar orgullosos de si mateixos.”

Nosaltres també ho creiem. Per això treballem amb pagesos com ell. Perquè sabem que quan obres una de les nostres caixes, no només estàs menjant millor: estàs donant suport a persones reals, amb històries com la d’en Joan.

Ara ja el coneixes. I aquesta setmana, quan et mengis una nectarina —que també hem rescatat del seu camp—, potser pensaràs en ell. I en aquesta pàgina nova que, com cada any, ja ha començat a escriure. Encara no tens la teva caixa? Aprofita ara i rep fruita de veritat, acabada de collir i amb una història darrere.