Quan parlem de malbaratament alimentari, parlem d’un problema gegant. Cada any, tones de fruites i verdures perfectament comestibles acaben a les escombraries només perquè no compleixen un estàndard estètic. No és només ineficiència: és una injustícia ambiental i social.

A TALKUAL vam decidir no mirar cap a una altra banda. La nostra missió no és simplement salvar fruites i verdures lletges: és qüestionar un sistema que rebutja tot allò que no encaixa en la foto perfecta del supermercat.

Per què hauríem de deixar de comprar fruita i verdura per la seva aparença?🧠

Una pruna amb una cicatriu. Un tomàquet amb una forma estranya. Una poma més petita del que estem acostumats. No estan fetes malbé: estan vives, són naturals i estan boníssimes.

Ens han fet creure que el menjar ha de ser perfecte per fora, tot i que moltes vegades no té cap gust per dins. Que el que és bonic és el que val. Que allò estrany, tort o marcat no serveix. I això, simplement, no és veritat.

És hora de canviar el xip. De mirar el menjar amb uns altres ulls. D’entendre que el que és natural té imperfeccions, i que això no només no li treu valor: moltes vegades, li’n dona. Perquè l’autèntic no és simètric, i el que té més gust no sempre és el més bonic.

Com a consumidors, tenim poder. Podem trencar aquesta lògica absurda que posa l’aparença per davant del gust, de l’origen o de l’impacte. Si deixem de comprar amb prejudicis, deixarem de llençar menjar que està en perfectes condicions.

I alhora, hi ha una altra realitat que cal mirar de cara: moltes de les fruites i verdures que hi ha als supermercats venen de fora. Es cultiven a milers de quilòmetres, es transporten durant dies i, tot i així, arriben més barates que les d’aquí.

Mentrestant, els nostres agricultors han de complir normatives estrictes sobre processos, sostenibilitat, traçabilitat, seguretat alimentària i condicions laborals. Són normes necessàries, sí. Però també són injustes si no s’apliquen a tothom per igual.

Al final, els productes importats —que moltes vegades no compleixen aquests requisits— competeixen amb qui sí fa les coses bé. Amb qui cultiva a prop, cuida la terra i produeix amb responsabilitat.

Per això, no es tracta només de comprar fruita. Es tracta de decidir quin model de consum volem defensar: un que explota lluny i abarateix aquí, o un que aposta per l’agricultura local i mereix molt més que les sobres.

5 milions de quilos que no han acabat a les escombraries🗑️

Haver rescatat 5 milions de quilos de fruita i verdura no és només una xifra que sona bé. És un acte col·lectiu de resistència. Contra el malbaratament. Contra el menyspreu pel que es cultiva a prop. Contra la idea que només el que és “bonic” mereix estar al plat.

Cada quilo rescatat és el reflex d’una decisió: la dels productors que no es rendeixen, la de les persones que trien amb criteri, i la d’un equip que cada dia treballa perquè aquella fruita trobi el seu lloc —no en un contenidor, sinó en una cuina.

I tot això no ens fa especials: ens fa responsables. I ens recorda que això només té sentit si continuem, si anem més lluny i si ho fem plegats.

Més enllà de les xifres💯

Rescatar aliments no és només evitar que acabin a les escombraries. També és donar sentit a tot l’esforç, l’aigua, l’energia i els recursos que s’han utilitzat per cultivar-los.

Parlem de milions de litres d’aigua que no es malgasten, de tones de CO₂ que no s’emeten, de terra aprofitada amb respecte, de plàstic que ja no cal. Però més enllà de les dades, hi ha les persones. Sempre.

Petits productors que no han de veure com la seva collita es queda sense sortida. Que no es veuen obligats a llençar, regalar o malvendre el treball de tot un any. I persones i famílies que poden accedir a fruita de qualitat, de proximitat i a un preu just.

Això va de construir una xarxa que funciona quan hi ha propòsit. Quan hi ha confiança. I quan hi ha voluntat de canviar les regles.

🫂Ho hem fet plegats

Aquest èxit no és de TALKUAL: és de totes les persones que confieu i creieu que es pot consumir diferent. De qui s’hi apunta, prova, comparteix la seva caixa, la regala, pregunta, critica i dona suport. De qui decideix mirar la fruita i la verdura amb uns altres ulls. I també dels agricultors que ens obren els seus camps i confien en nosaltres per donar sortida al que cultiven —no només al que encaixa a l’aparador.

Si formes part de TALKUAL: gràcies. I si has arribat fins aquí però encara no t’hi has sumat, aquí tens una invitació ben senzilla: demana una caixa. Mira dins sense prejudicis. Menja amb uns altres ulls. I explica-ho a algú. Així és com comença tot.

No calen grans gestos per canviar les coses. De vegades, n’hi ha prou amb menjar-se una poma que semblava no mereixer-se ni un mos.

Gràcies per ser-hi i per creure-hi! 💚