La història d’en Salvador, pagès de peres

Durant 40 anys, en Salvador ha conreat peres amb molta cura, esforç i una fe que mai se li acaba. Cada temporada ho dona tot pels seus arbres, amb l’esperança que la seva fruita conquisti els paladars. Però any rere any, el que haurien de ser fruits dolços, acaben carregats de “peròs”.

Aquesta setmana, les seves peres han tornat a les nostres caixes de TALKUAL i, com cada any, us han encantat. I com que a TALKUAL creiem que darrere de cada fruita hi ha una història real, avui volem compartir la del Salvador.

Mitja vida entre perers

En Salvador porta quatre dècades entre camps, sota el sol d’estiu de Lleida, el fred i la boira de l’hivern i les sorpreses del cel. Cultiva peres Ercolini, una varietat deliciosa, petita i dolça, que molts experts consideren de les millors pel seu sabor intens.

Aquest any, les peres han sortit més petites. Algunes, fins i tot, amb petites cicatrius causades per tempestes inesperades. Als ulls de molts, això és un defecte. Per en Salvador —i per qui realment aprecia la fruita de veritat— és tot el contrari: més dolçor, més sabor, més autenticitat.

“Normalment, rebutgem el que no entra pels ulls... però no ho entenc. De vegades, quan sóc a un supermercat, m’apropo on hi ha la fruita i penso que és normal que la gent no mengi res de fruita. Si no fa olor, no té textura, no té gust... sembla qualsevol cosa menys fruita. Sembla una ceba.” 

Els reptes invisibles del camp

L’estiu apreta, la fruita madura... i cal collir. Però cada any és més difícil trobar gent disposada a treballar al camp: són molts metres, molta calor i poques mans. La fruita no espera, i el que no es recull, es perd.

I aquí no acaba la cosa. Qui arriba a collir, ho fa sense saber si aquest esforç li retornarà res. Perquè el més dur comença després:

“Primer pagues per plantar, per cuidar, per adobar, per regar, per complir normatives, per collir… però no saps si recuperaràs res de tot això. I ja ni parlem de beneficis. Fins que no veus la teva fruita col·locada a una línia de venda, gairebé no pots respirar tranquil. Sempre estàs en la corda fluixa. De vegades ni paguen. O paguen tan poc que ni cobreixes el que vas invertir.”

La fruita lletja, la més bona

Amb la fruita, especialment, els consumidors —i al final les grans superfícies— solen ser molt exigents amb el que es veu per fora. El que no lluu perfecte, moltes vegades ni tan sols es considera.

Però el que poca gent sap és que, en la majoria dels casos, la fruita amb pitjor aspecte estètic és la més saborosa. Quan una pera és petita, o té una cicatriu causada per alguna pedregada, no significa que estigui en mal estat. Al contrari: sovint té una major concentració de sucres i està en el seu punt just de maduració.

“Una marca a la pell no li treu qualitat. Al contrari: probablement sigui més bona que moltes de les que brillen a les prestatgeries del supermercat. Però quan passes pels controls de qualitat de les grans superfícies, tot són peròs: que si la forma, que si la mida, que si la pell. Molt poques vegades es prioritza el sabor o el contingut en sucres abans que l’estètica."

Un altre tipus de mercat, una altra mena d’esperança

Fa temps que a TALKUAL treballem amb en Salvador. No només coneixem la seva fruita, coneixem també el seu esforç, la seva constància i tot el que li ha costat tirar endavant els seus camps. Perquè quan tot juga en contra, tenir una sortida justa no és només una qüestió econòmica, és una qüestió de dignitat.

“TALKUAL té un altre tipus de mercat, em donen una sortida diferent. Aquí no importa si la pera és més gran o més lletja, el que importa és que estigui bona. I això s’agraeix. Perquè veus que hi ha gent que sí que valora la feina del camp. Si no fos per això... aquests camps ja no serien meus.”

Les peres d’en Salvador han arribat aquesta setmana a les vostres caixes. No són perfectes per fora, però estan boníssimes per dins.

Gràcies a qui hi sou a l’altra banda per fer-ho possible. Gràcies, Tribu!