El mes de juny passat el Consell de Ministres per fi va aprovar el projecte de llei contra el desaprofitament alimentari a Espanya, iniciant-se així el tràmit parlamentari que suposa l'últim pas abans de la seva aprovació.Si bé va ser un gran avanç, aquesta llei, que podria ser pionera a Europa, passa de reüll en la prevenció contra el desaprofitament d'aliments i la seva repercussió econòmica, ecològica i social en totes les baules de la cadena.
Per a tenir un veritable impacte en la reducció i mitigació dels efectes del desaprofitament alimentari, és fonamental posar el focus en la prevenció. Recordem una vegada més que el desaprofitament d'aliments és responsable del 10% dels Gasos d'Efecte d'hivernacle a nivell global.
Encara som a temps d'aconseguir que sigui una llei innovadora i referent a nivell europeu. Des del mes de març un grup d'organitzacions i activistes que portem anys treballant sobre aquest problema d'enormes dimensions hem col·laborat per a aconseguir una llei que posi fre al desaprofitament alimentari. D'aquest objectiu comú va néixer el Col·lectiu Ley Sin Desperdicio.
Al setembre llancem la campanya Per una #LeySinDesperdicio! amb l'objectiu que la ciutadania i altres entitats se sumin a aquesta causa comuna.
Aquests són els punts més importants que ens preocupen d'aquesta futura llei:
- Millor prevenir que curar! I en qüestió de desaprofitament alimentari més. Hem de canviar la lògica: produir el necessari per a evitar malgastar i no haver de gestionar les pèrdues.
- No podem solucionar el que no coneixem. És imprescindible mesurar el desaprofitament en totes les fases de la cadena alimentària: des del camp a la taula. Amb metodologia adequada a cadascun dels actors i recursos necessaris per a poder avaluar a futur.
- Necessitem mesurar quant, però també COM es malgasta, per a adequar les solucions a cada situació.
- La rebusca o espigolament en els camps de cultiu és un mecanisme que redueix el desaprofitament i ajuda a quantificar les pèrdues en la fase de producció.
- Una llei és més efectiva com menys espai deixi a la interpretació. Per això, necessitem precisar les definicions clau de manera objectiva: desaprofitament, pèrdua, etc.
- El mesurament de les pèrdues i el desaprofitament alimentari ha de ser una acció obligatòria i no voluntària per a totes les entitats / empreses de la cadena.
- És important que la llei reculli les sancions necessàries per a evitar la temptació d'esquivar el principal objectiu de la llei: reduir el desaprofitament alimentari en totes les fases. Al costat de les sancions és crucial incloure accions pedagògiques i mesures que facilitin el compliment.
- L'administració ha de jugar un paper important de vigilància en el compliment de la llei.
- Creiem que la llei ha de marcar terminis per al seu desenvolupament i els instruments necessaris per a la seva posada en marxa, com el Pla Estratègic, el Pla de Control, les guies proposades, etc.
- Incloure la creació d'un espai de participació, decisió i acompanyament en el qual estiguin tots els actors involucrats, inclosa la societat civil, per al compliment de la llei.
A més, hem mantingut reunions amb la Comissió d'Agricultura, Pesca i Alimentació del Congrés i amb diferents grups parlamentaris (Grup Socialista, Grup Popular, Grup Unides Podem, Grup Plural, Grup Basc, Grup Republicà) fent-los arribar les nostres propostes i esmenes a la llei, perquè veritablement tingui l'impacte desitjat: reduir el desaprofitament alimentari.
Us convidem a signar #LeySinDesperdicio per una leysindesperdicio.org i difondre aquesta petició per a aconseguir una llei valenta i transformadora que sigui un referent en tota Europa.
*Font: Enraíza Derechos